Piratas del grado

Dies de feina i barbecue.

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 10 Dec 2009 10:05:00 +0000

Feia ja un any que en Makareno em parlava d´uns pins d´una finca que algun dia havíem de fer, i al final aquest pont hem fet la feina. L´equip? radical: l´Alfred de grossman estrenant fre per baixar tones made by Tambo, Makareno alias doneu-me cadenes de motoserra que me les menjo trossejant i el gran combo: els nanos d´en Maka pujant les rodes de carro que s´anaven tallant. La creatina me domina...

L´últim totem.

Vermouth de tres quarts d´hora a base de quintos i olives i dinars de barbecues per acabar estabornits de menjar. Vi i gasosa de la casa.

En Makareno sense fre.

Com que jo no feia baixar prou llenya de pi, en Makareno amb cuatre cadenes en bandolera i tractil a l´esquena anava talant coníferes piramidals de 30 metres.

Tossejant capçada.

Desllomada l´últim dia per acabar a l´hora de dinar. Gran final de festa major amb l´equip al complet. Quintos, vi, sidra, agulletes fins a les celles i l´última gran barbecue. Quin gran equip!

En Maka cremant els últims cartutxos.

Aresta Ribas.

noreply@blogger.com (Fino) — Wed, 09 Dec 2009 18:11:00 +0000

Ja feia anys que no feiem cordada en Toti i jo i dimecres passat vam quedar per anar al Pollegó de la Vinya Nova a fer l´Aresta Ribas.

La via.

Tot i que la via te trams amb roca no gaire bona, segueix una linea molt estètica i atractiva que convida a escalar-la.

Les vistes.

La via fa uns 330 metres i per anar per feina decidim empalmar tots els llargs que podem. Ho fem a sort i em toca començar. Al final amb dues cordes de 60 fem la via amb sis llargs, i només als llargs 5è 6è i 7è vam haver de sortir amb ensamble.

En Toti al mur del 6a.

Respecte les asegurançes, la via ha estat reequipada amb parabolts, se suposa que respectant els emplaçaments originals. Però alguna cosa em diu que hi ha més ferro del que hi havia quan es va obrir. Als llargs també hi trobarem algun pitó i ponts de roca. Algun alien o friend petit poden ser útils per acabar d´amanir algun pas. Tot i que a primera hora no li toca el sol, és una linea del tot recomenable per un assolejat dia d´hivern. Per baixar, només cal segir a les cabres.

Cavall Bernat. Pérez Vergés en solitari.

noreply@blogger.com (Fino) — Fri, 27 Nov 2009 15:13:00 +0000

Escapada aquest passat dimecres a Montserrat, a tornar a fer una via en solitari. La via, l´asolejada Pérez Vergés. Fa molts anys, potser ja catorze, que l´havia fet amb cordada d´excepció: Marc Balateu, Toti Mañé i jo. Gran dia del que hi ha un video que no te perdua.

Casualitats de la vida, aquell dia hi havia una cordada a la Puigmal, i dos solitaris més, l´Alex Zabaleta a la Gran il.lusió i Toño a la Punsola. Amb les ganes de començar m´empano i m´equivoco de via i faig el primer llarg de l´Enigma de Cid-Ta-Mar... Rapel i tornem a començar.

Característiques P de la via.

Empalmo el segon i tercer llarg per anar per feina i arribar a la R sota el característic desplom de la berruga. En aquest punt com que ja s´ha superat el coll, el vent bufa amb ganes i li dona més ambient al llarg. Arribant a la reunió que coincideix amb el rapel conec a l´Alex, que espera a la cordada de la puigmal per rapelar junts. Molt amable em diu que em deixa el rapel muntat i em convida a fer un te a Sant Antoni.

La Moreneta.

Últims metres fins al cim, acompanyat pel fort vent i pel somriure de l´ilusió d´haver fet per primera vegada el Cavall Bernat en solitari.

Vistes del Cavall desde Sant Antoni.

Com a curiositat cliqueu aquí per llegir l´article del Mundo Deportivo de l´any 1987 respecte el robatori de l´anterior imatge de la Moreneta que hi havia al cim del Cavall. Curiós d´on va sortir la matèria primera per fer-la.

Psicobloc a Tossa

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 09 Nov 2009 21:53:00 +0000

Tiken Jah Fakoly & Amparonia

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 06 Jul 2009 19:47:00 +0000

GAM del Bisbe

noreply@blogger.com (Fino) — Fri, 05 Jun 2009 16:50:00 +0000

Gran clàssica i cita obligada que no deixa indiferent. No em puc ni imaginar les sensacions que deurien sentir els aperturistes a l´any 59, sent els primers en ascendir per aquesta impressionant aresta. Chapeau!

L´Alfred al tercer llarg

Montserrat és una mica com el Mediterrani: quan estàs massa temps lluny de la seva màgia, en tornar t´adones de que estaràs enamorat tota la vida.

El preciós 6c+ de la quarta tirada

El penúltim llarg

Així que si fa temps que no la visiteu, aquesta és una bona opció per disfrutar d´una bona jornada amb vistes d´escàndol. La ressenya.

La Flama Sessions

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 07 May 2009 09:12:00 +0000

Zen

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 06 Apr 2009 17:26:00 +0000

És trist i massa comú trobar a peu de via, a peu de bloc o simplement passejant pels camins, el ritme i l´estil de vida que marca la cultura occidental. Una llàstima no saber acostar-se a la muntanya d´una manera més simple i enriquidora i poder tornar a casa amb les butxaques ben plenes de bones sensacions.

Concurs Fotos

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 12 Feb 2009 22:05:00 +0000

Més informació al Blog de Camp Base.

Can Bruguera

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 15 Dec 2008 20:12:00 +0000

Aprofito aquest post per posar unes fotos del dissabte a Can Bruguera, on vam anar amb uns amics vascos i una bona colla de fanàtics, i per posar el link a un nou blog que hem obert per donar a conèixer aquesta zona de bloc a qui no la conegui. De moment només te l´accès i un petit mapa de sectors però mica en mica hi anirem publicant tota la informació sobre tots els blocs.

http://canbru.blogspot.com/

Aritz a un projecte.

En Kueka al mateix projecte.

En Roger que torna a arquejar

Aritz y Egoi: un abrazo y a ver si volveis pronto por estas tierras!

La noia dels ulls blaus.

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 08 Dec 2008 16:18:00 +0000

Ja feia temps que tenia curiositat per provar l´escalada en solitari i acostar-me a la roca desde un altre angle de joc, i finalment divendres em vaig escapar al Pic del Martell a provar-ho. A través d´internet vaig comprar un soloist, però no he pogut esperar a que arribi per provar-ho així que vaig anar a casa d´en Toti a buscar el seu. Vaig triar una via de dificultat assequible i equipada: La noia dels ulls blaus. A més, mai havia escalat en aquesta paret i tenia curiositat de fer una via llarga de calcari tan aprop de casa. L´aproximació és si més no curiosa, caminant entre margallons i el calcari blanc típic de la zona. Imagino que si et coneixes la zona no deus fer tanta volta com la que vaig fer.

L´últim llarg.

Per començar a escalar cal muntar una bona reunió a peu de via. Vaig tenir sort de trobar un bon pont de roca que sumat a la primera xapa de la via va anar de primera. Segons la ressenya la via comença a dalt d´una cornisa i per arribar-hi vaig fer el primer llarg de El primer viatge de Gulliver, que amb un bonic V+ de canto excelent ens porta a la primera reunió. El soloist en aquest punt ja començava a deixar lliscar la corda sola pel seu propi pes, així que vaig lligar la corda a la reunió i vaig continuar escalant el llarg de 6b curtet, amb entrada bloquera i un xic llepat. Després d´aquest llarg ve el que per mi és el millor de tots: un preciós 6b+ de 35m de roca boníssima. Per acabar, la via va a buscar un diedret que ens porta als últims metres de la via per terreny fàcil.

En tot moment el soloist, juntament amb els nussos de seguretat que abans de començar a escalar s´han de fer a la corda, em va donar bones sensacions i el sistema en conjunt és prou pràctic per escalar en lliure. Ara que per anar còmode amb el sistema, els nusos, els bucles, l´aparell i tot lo que comporta escalar en solitari es necessita rodatge i pràctica, així que em sembla que hi tornarem aviat per agafar aquesta experiència que em permeti disfrutar de moments únics.

Reequipaments: els interessos ocults...

noreply@blogger.com (Fino) — Wed, 03 Dec 2008 11:19:00 +0000

Berga: Roc de l´Alou

noreply@blogger.com (Fino) — Mon, 01 Dec 2008 17:28:00 +0000

Per començar la setmana motivant i encenen les ganes d´escalar, us deixo amb unes boniques fotos de fa dues setmanes fetes al sector del Roc de l´Alou de Berga, on vam anar amb la Ingrid, en Toti, en Ruben i en Toni Ses illes. Destacar que en Toti va estar a punt d´encadenar Apnea, un 8b amb nom molt acertat. Moviments explosius per posar les politges a gust.... La Ingrid també va fer feina, encadenant Don Pirote al segon intent ( segona fotografia ), un bonic 7a+ de placa.

Tot i que el peu de via és bastant ombrívol es pot escalar a l´hivern. Sector molt recomanat on trobarem casi una trentena de vies de tot tipus d´escalada i dificultats, desde el IV fins a 8b.

Linea Mestre

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 27 Nov 2008 19:10:00 +0000

El bosc sempre te noves linies mestres per descobrir que esperen que algú s´enamori d´elles. La màgia és que pots passar per davant d´ella durant anys i no adonar-te de la bellesa de moviments que poden amagar en les seves formes. Paciència, força i sabiduria de guineu per descobrir pas a pas cada moviment. Aqui teniu el resultat: moviment i rotpunkt! a una de les últimes joies: esclata escates. Us deixo amb les fotos de dos encadenes d´aquesta mateixa tarda: el d´en Kueka i el de l´Enric.

Aprofiteu aquests dies per encadenar deures que el termòmetre marca temperatura rotpunkt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per molts anys Melendi!

noreply@blogger.com (Fino) — Wed, 26 Nov 2008 12:09:00 +0000

Si us trobeu aquest personatge fustigant algun romo o regleta perdut enmig del bosc i amb cara de boig, feliciteu-lo que avui fot anys!

Imagino Kueka que ets conscient de que d´aquesta no et pots escapar així com així...

Així que ves practicant postures a la barra del mostrador de la botiga i treu la pols als colzes, no sigui que t´agafi en fred la del bar...

PER MOLTS ANYS ! ! ! ! !

Plafo Piri

noreply@blogger.com (Fino) — Wed, 26 Nov 2008 10:22:00 +0000

Ambient garantit en aquest fanàtic plafó. Us el perdreu?

Revoluciones Celestes

noreply@blogger.com (Fino) — Sun, 23 Nov 2008 23:18:00 +0000

Per revolució la que va patir en Bernat quan al vespre el truco i li dic que vaig amb en Ruben a la sud de Montserrat... Encès com un llumí la tentació va poder amb ell. No teníem clar quina via fer i al final ens vam decidir per la Revoluciones Celestes. Que el nom d´una via et soni desde fa tants anys és senyal d´alguna cosa, i en aquest cas està ben clar: vertiqualitat inmillorable. La via transcorre per uns murs de boníssima calitat on disfrutar del moviment i del mar de sensacions que regala l´escalada montserratina.

Començo a escalar el primer llarg, un 6c amb un pas de bloc a l´inici que m´agafa fred i continua per un mur vertical molt disfruton on espits i burils ens porten a la primera reunió. El segon llarg s´el dona en Bernat, un preciós 6b on l´alegria de les assegurances allunyades fa que escalis amb tots els sentits per trobar el recorregut més lògic.

En Bernat i en Ruben a la R2

En Ruben que ja tornava a tenir el turmell inflamat em deixa obrir l´últim llarg, que continua amb la tònica de la via: roca excelent i assegurances allunyades en lo fàcil. Un preciós 6a que 45 metres molt agraït d´escalar que posa la guinda a un magnífic recorregut.

En Ruben als últims metres amb la Vinya Nova al fons

Després del ràpels i per acabar el dia escalem el primer llarg d´una via que hi ha al costat: una linea vertical ben asegurada amb parabolts amb molt bona roca i gran surtit de forats per disfrutar.

Si us han vingut ganes de fer la Revoluciones: alguna placa recuperable pot anar bé pel primer llarg. La via està reequipada a partir del segon llarg amb parabolos. Alguna bagueto pot ser útil. Rapelable per la via del costat en dos ràpels si aneu amb dos nous o en tres ràpels si aneu amb corda simple. Del tot recomenable.

Quin plaer i quin honor compartir jornada amb en Bernat i en Ruben!

Reggae Session

noreply@blogger.com (Fino) — Sat, 01 Nov 2008 19:27:00 +0000

El proper dissabte dia 8 punxo a La Comuna de L´Art a les 19:00h. Una miqueta de reggae per amanir la tardor sempre va bé.

Soul Rebel

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 23 Oct 2008 15:48:00 +0000

Bob Marley assajant als estudis Tuff Gong... Sense paraules, només pell de gallina.

Targasonne tremola

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 23 Oct 2008 14:25:00 +0000

Doncs si, encara tremola aquest preciós racó del pirineu quan recorda l´arribada de l´autobús que va arribar carregat de ganes de disfrutar d´una gran jornada d´escalada amb familia. Va ser genial veure tantes cares conegudes i conèixer de noves en un dia on el bon rollo i les ganes de festa van ser els protagonistes.

En Toti, incombustible arquejador en acció.

El conductor de l´autobús va acabar la jornada com la va començar: sense entendre res de res. Cincuanta persones embogides pel Dosage V sortint de l´autobús en mig d´una carretera amb matalassos a l´esquena... Algú va canviar el matalàs per un neverot amb xibeques que es van cotitzar cares al final de la jornada.

L´Esther arquejant regleta sense pietat

Vam tenir sort de que els homes del temps últimament no encerten ni una i al final el dia va acabar sense una gota de pluja. El conductor a la tornada va veure que tothom portava els dits com pernil dolç i que l´euforia del matí encara no s´havia apagat, al contrari, el sorteig de regals va tornar a encendre-la i clar, com que hi havia regals per tothom, els crits i la festa va durar una bona estona fins que per entretenir i calmar el personal ens van posar Pilgrimage. T

Felicitar a Camp Base per aquesta gran iniciativa que espero es repeteixi aviat, això si, la propera vegada amb en Pitus Makareno d´ambaixador del Kaos, que se´l va trobar molt a faltar!

Moments d´estiu.

noreply@blogger.com (Fino) — Thu, 25 Sep 2008 15:54:00 +0000

Tot i que als estius treballo, sempre hi ha temps per disfrutar de grans moments. Amb aquest post vull penjar unes imatges que els resumeixin amb poques paraules. Per començar unes fotos d´uns dies de surf a França, amb en Roger, la Cris i la Bruna!

Preciosa posta de sol a Lafitenia

Aquesta foto de la posta està feta a deu metres d´on teníem el campament! Tot i el mal temps que vam tenir, vam disfrutar d´un dia increible d´ones a Cenitz...

Le Cenitz bombejant

També una miqueta de turisme per Biarritz i la típica escapada de pinxos a Sant Sebastià amb l´incomparable Magret de Pato a La Cuchara de San Telmo. Si aneu no us el podeu deixar perdre, de vereitat.

Un dia a Biarritz

Però sens dubte, l´esdeveniment de l´estiu ha sigut el casament d´en Ferran i la Isa. Celebració de celebracions on el millor vi i la màgia de les grans ocasions van amanir un dia inolvidable.

La familia al complet!

En Ferriol i la Marina ens van deleitar amb un bon espectacle de trapeci al preciós escenari de La Foia. Alguns vàrem decidir fer el comiat de solter sense el nuvi la nit abans amb el títol: Ron Matusalem, demà ja en parlarem... i qui es porti malament, a confesar-se amb el germà Guineu Lliure...

La Marina i en Ferriol en acció

A l´endemà vam aprofitar per anar a Margalef a escalar una miqueta, fer un banyet al riu i agafar unes mores que van donar color a un pastís de formatge.

La Isa a Margalef

Llegendes de licors, ratafia única i divina, i donar joc al paladar amb un bon vi al vespre...

El Senyor Cume escalant

Per acabar una bonica foto d´en Roger fent psicobloc a Tossa, ningú ho diria per com apreta el petit però aquest dia estava enmarcat com a "cap de setmana boig sense frens agafa´t que fa baixada i això no te límit..."

i un altre foto on surto fent wake amb uns amics de la feina. Tot i el festival de meduses que ens ha acompanyat, ha sigut un bon estiu d´aigua.

I Jornades del Kaos Camp Base

noreply@blogger.com (Fino) — Fri, 05 Sep 2008 12:21:00 +0000

Els de Camp Base munten aquesta primera festa que promet ser una bona trobada de fanàtics del boulder a un lloc idílic. Fent números, farà gràcia veure 550 dits de pernil dolç...

Cliqueu a la imatge per fer-la gran. Més informació a les botigues de Mataró i Granollers.

N o s t a l g i a

noreply@blogger.com (Fino) — Sun, 24 Aug 2008 07:20:00 +0000

Exactament no recordo quan va començar la meva passió per la muntanya i l´escalada. Imagino que com a molts és una cosa que sempre hem portat a dins i que al llarg de la nostra vida va florint i regalant tanta satisfacció que arriba un punt on es converteix en una manera de viure i de veure les coses.

Solo a la placa de Cèllecs amb les malles de la mare!

Però mirant enrere ja deuen fer 18 anys densà que em vaig posar un arnès i uns peus de gat per primera vegada. Ja ho sé, estic fet un avi! Just deixàvem enrere els anys 80 i jo anava a segon de BUP quan un amic de l´institut em va dir " el meu pare és escalador... " En aquella època no en corrien gaires i tot i que al meu amic no li agradava gaire això d´enfilar-se per les parets, no podia deixar passar l´oportunitat de la meva vida i el vaig convèncer de que em convidés a anar un dia. El seu pare encantat de la vida em va convidar i no oblidaré mai aquell dia.

Amb en Toti i en Marc a Montserrat ( fotón d´en Marc Balateu )

Jo estava fart de muntar pèndols, ràpels i tirolines varies en arbres amb un pinganillo de 10 metres, una cinta plana d´aquelles taronjes de la Faders i 3 mosquetons de ferro. Després de totes les aventures per fi coneixeria els secrets d´assegurar i escalar en roca. Aquella nit de ben segur que no vaig dormir.

Vam anar al sector de moda " el vermell del xincarró " i després de l´emoció de posar-me aquell arnés amb tirants de pit inclosos, en Benet em dona un vuit, s´encorda i casi sense explicar-me res comença a enfilar-se paret amunt. Sens dubte jo flipava i em meravellava del moment que estava vivint. Tenia els ulls com taronjes veient-lo pujar i dançant per la paret. Em va tocar a mi i us aseguro que no hi ha manera d´explicar tot lo que vaig sentir. Quin regal sentir-se viu.

A partir d´aquell dia vaig tenir molt clar que l´escalada seria un dels pilars de la meva vida. En aquella època tot anava molt més lent i no hi havia les facilitats que hi ha avui dia i tot va seguir el seu curs, mica en mica però implacable. Va ser l´època en que amb la bicicleta feiem kilòmetres en busca de blocs on fondre la sola dels Kamet Matador i on saltar-se un dia d´institut per anar a escalar a Cèllecs en bicicleta amb en Marc Balateu ( que tenia corda! ) era l´aventura de la teva vida. Cèllecs, la Cadira del Bisbe, Can Boquet, Banyadores, el Bosc del Gitano, eren el meu món i la Ninota era el mite!

Boulder a la Cadira del Bisbe als 90 amb els meus primers ninja!

Un altre dia gran va ser la primera via llarga: la Cerdà-Pokorski de la Prenyada. Aquí per primera vegada vaig conèixer els pitons, els burils, els ponts de roca, les reunions... Tinc ben grabat el moment quan em van donar uns tascons i uns friends i em van dir "vinga nano, que tu això ho alliberes!"

Va arribar la majoria d´edat, el carnet de conduïr i les tàpies de Montserrat. Tot acabava de començar i tot era infinit. Era l´època en que trobar un buril on posar una xapa recuperable era com trobar un trèsor que pensaves que aguantaria milers de kilos. Era l´època en que jo només tenia un empotrador i en Marc dos més, d´aquells Faders blaus amb una funda vermella al cable que no servia de res perquè sempre et clavaves el filferro. Era l´època de robar les malles de la teva mare i de les cordes d´onze milímetres. L´època de pujar a Sant Benet cada cap de setmana. L´època en que la dificultat encara no coneixia la continuitat i simplement tenia forma de regleta. L´època en que un poster de l´Anna Ibàñez escalant a Roda de Ter decorava la porta del meu armari... L´època on abans de fer esportiva ja havies après a escalar fent vies llargues. Qui no feia el seu primer pegue a la via més dura i sense escalfar pensant que era el millor moment de força del dia?

Crash-pad?

Va arribar la revolució: el gri-gri, les taules multipreses, els entrenaments, les compensacions, el setè grau d´oferta per tothom, les preses no tendinítiques, els químics, els campus, la continuitat, les vies de 30 metres i més, els plafons, les cordes com les compresses super-absorventes a les caigudes, la velocitat de tot... Però em sembla que ho deixo per un altre dia, que prou rollo he escrit avui.

Disfrutant de bons moments amb en Marc

Suposo que aquesta nostalgia m´ha vingut perquè porto una època entre una cosa i l´altre diguem que de "bypass", sobretot per culpa de la lessió que arrosego a l´hombro dret. Només dir als quatre que m´enyoren que no es preocupin, que demà tornaré a tenir les mans blanques i els callos al dia.

El vol de l´home ocell.

noreply@blogger.com (Fino) — Sun, 06 Jul 2008 15:19:00 +0000

Després d´anar a fer bloc al Montseny em van venir al cap molts bons records d´una via que havia escalat feia uns anys: el vol de l´home ocell. Bons records que m´han fet venir ganes de tornar-hi. Imagino que en gran part ha sigut gràcies a l´encant d´escalar al massís del Montseny. Però la guinda ha sigut anar amb en Roger, i és que ja feia anys que tenia ganes de tenir-lo de company de cordada!

En Roger a una de les reunions

Una cosa està molt clara i és que en Roger i les vies llargues no són gaire amics però crec que alguna cosa ha canviat després d´aquest dia.

Escalant als llargs centrals

La via te uns 215 m i fins a 6b (V+/A0) i tot i no tenir molta continuitat, segueix un lògic recorregut sempre buscant els millors passatges que hi han en aquesta paret. Els passos clau están equipats amb pitons i fins i tot trobarem algún spit a la via.

L´inici dels llargs centrals

La morfologia de la roca fa que l´autoprotecció sigui la tònica de la via i amb friends i tascons pots disfrutar amanint al gust els llargs. Crec que hi han prous ingredients que fan aquest recorregut molt recomanable.

En Roger arribant a reunió

Un cop a dalt de la via vam remuntar per la cresta que porta al cim de les Agudes per després baixar a través del bosc fins a tornar al cotxe.

Animeu-vos que ho tenim aquí al costat i val la pena passar un dia tan aprop i tan lluny de tot. Només cal portar les ganes de disfrutar que la màgia i els colors ja hi són allà.

Open de Bloc

noreply@blogger.com (Fino) — Tue, 01 Jul 2008 16:54:00 +0000

Aquest dissabte els fanàtiks de Terrassa munten un open de bloc obert a tothom que s´apunti a la festa. Premis, sorteig de material, compe de llançaments... Per més informació truqueu al Centre Muntanyenc Sant Llorenç 93.783.21.63