La noia dels ulls blaus.

Ja feia temps que tenia curiositat per provar l´escalada en solitari i acostar-me a la roca desde un altre angle de joc, i finalment divendres em vaig escapar al Pic del Martell a provar-ho. A través d´internet vaig comprar un soloist, però no he pogut esperar a que arribi per provar-ho així que vaig anar a casa d´en Toti a buscar el seu. Vaig triar una via de dificultat assequible i equipada: La noia dels ulls blaus. A més, mai havia escalat en aquesta paret i tenia curiositat de fer una via llarga de calcari tan aprop de casa. L´aproximació és si més no curiosa, caminant entre margallons i el calcari blanc típic de la zona. Imagino que si et coneixes la zona no deus fer tanta volta com la que vaig fer.

L´últim llarg.

Per començar a escalar cal muntar una bona reunió a peu de via. Vaig tenir sort de trobar un bon pont de roca que sumat a la primera xapa de la via va anar de primera. Segons la ressenya la via comença a dalt d´una cornisa i per arribar-hi vaig fer el primer llarg de El primer viatge de Gulliver, que amb un bonic V+ de canto excelent ens porta a la primera reunió. El soloist en aquest punt ja començava a deixar lliscar la corda sola pel seu propi pes, així que vaig lligar la corda a la reunió i vaig continuar escalant el llarg de 6b curtet, amb entrada bloquera i un xic llepat. Després d´aquest llarg ve el que per mi és el millor de tots: un preciós 6b+ de 35m de roca boníssima. Per acabar, la via va a buscar un diedret que ens porta als últims metres de la via per terreny fàcil.

En tot moment el soloist, juntament amb els nussos de seguretat que abans de començar a escalar s´han de fer a la corda, em va donar bones sensacions i el sistema en conjunt és prou pràctic per escalar en lliure. Ara que per anar còmode amb el sistema, els nusos, els bucles, l´aparell i tot lo que comporta escalar en solitari es necessita rodatge i pràctica, així que em sembla que hi tornarem aviat per agafar aquesta experiència que em permeti disfrutar de moments únics.