A on millor que a casa per retrobar-me amb el moviment? Tot i la calor i els mosquits, és increible poder disfrutar d´un lloc tan tranquil i tan ple d´encant al costat de casa. Aquí us deixo un video de dues tardes fanàtiques d´aquesta setmana on he volgut retratar aquests racons. Ja ho sé, sóc un flipat, però m´ha vingut de gust.
Desde aqui felicitar a la Cris i en Roger que aviat seran pares. Segur que com ells, serà un enamorat ( o enamorada! ) de la vida que es deixarà emportar per la màgia que l´envolta. De moment a les ecos ja surt arquejant... Sou conscients que el padrino l´ensenyarà a jugar amb els romos? Un petonàs familia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El padrino.
6 comentaris:
no temin paraules els teus deixebles nomes esperen blocar amb tu!!bardi i kueka...es un honor mestre.(padre fino)
guapisim el video!!!!felicitats!!!!
salut i roka!!!!!
Només els boscos i els mars saben tot el que els guerrers amàguen.
El gest és el preludi,
el moviment serà la vida!
Gràcies Fino!
a
Hola Fino.
L'escolapi de la vertical necessita de la teva lliçó. Després de veure el teu video, m'he deixat caure per Canbru, però lluny de trobar facilitats grítiques, m'he topat amb torro i mosquits...
Bromes apart, he catat algun problemilla de la meva alçada(poca) i se m'hyan despertat les aletes i l a pell.
L'encesa alpina ha despertat l'ansia vertical...
Només hi ha una resposta:
motivació i gest!
P.D. Felicitats pel vdo, que està impregnat d'Sprout i Glass love. Que vol dir; pur SOUL!
Roger.
Això, soul i funky, Visca Can Bru i els que el saben disfrutar amb tots els seus mosquits, ocells, arbres i humitats!!
Gràcies Fino per la teva passió!!
Ferran
Publica un comentari