La familia a Annot

Ja feia temps que deiem d´anar cap a Annot amb la família uns dies. Vam sortir un dijous a la tarda després d´omplir la furgo de crash pads, malalts i birres.


Al final l´alineació de sortida vam ser en Pujol, en Kueka, en Jaume, l´Alfred i jo. Motivació i boníssima temperatura van ser la tònica d´aquest dies.


El primer dia vam estar als sectors Scary Movie i al Place des Cardeurs. A l´Scary hi va haver una crisis romada anomenada Panzer División... Sortien espurnes per tot arreu. Allà s´hi va quedar fins que encès per la nit i la Mari Claire de l´Alfred, en Pujol va voler tornar-la a atacar. Quina millor motivació que quatre borratxos amb ampolla de vi en má i guitarra a peu de bloc cridant bloca cabrón!


A l´endemà vam disfrutar moltíssim al preciós sector Paf le Chien, racó màgic on vam veure l´estil kamikaze de l´Alfred ( li deus una costellada a en Jaume!) y la segona encesa nocturna (Psylo Addict). Vam estar provant blocs per tot el sector sorpresos de no trobar ningú més.



Vam trobar un pagès que en mig d´aquelles muntanyes tenía boscos on et deixava acampar per dos leuros i mig al día. També tenía una petita casa amb un parell de dutxes i un safareig. Un luxe brutal dutxar-se al matí i sortir amb aquell solete i aquella pau que trobes a aquests llocs tan autèntics. A les nits tot i portar furgo i tendes dormíem a terra. No se si per l´olor del vi, mentres dormíem venien guineus a olora-te la cara... però teníem en Jaume armat amb el pal del respall i el frontal!


Les nits tenien dues cares, els que s´anàven al sobre i "el lado oscuro": l´Alfred i jo fotent-li a la birra, la guitarra i a la radio fent amics amb els lolos dels veins. L´última nit el lado oscuro es va apoderar de tots fins que es va acabar tot l´alcohol...

L´última dia vam anar al sector Place Vendôme, territorio tsunami, a acabar de trinxar-nos. A destacar el 6c a vista d´en Jaume i l´estil de boulder fantasía d´en kueka amb la tècnica de la patada xina. Díes ben guapos que s´han de repetir. A veure si les lessions em deixen tornar a apretar i ens fotem un hivern ple d´encadenes acompanyats d´aquest amics que et fan sentir més motivació de la que portes a dins amb un sol propòsit: disfrutar i compartir.

80´s fever

Segurament quan jo encara no havia nascut , aquestes vies ja estaven encadenades ....son vies curtes i de picats, però no per això perden el seu encant, si no tot el contrari. Eran els anys 80 i l´escalada lliure estava al seu moment mes pur, com tots aquells escaladors del maresme que ens van obrir la porta... cèllecs, roques de l´ignasi, can boquet etc.... escaladors que amb les seves vies molts hem après a escalar, com jo mateix...I per això hem anat amb en zorrillo the king a fer una visita a les roques de l´ignasi ! de curtes i de mes llargues de picats i sense picar de spits i de paravoltios i tot reaquipat pel Mowhak...un lloc tranquil on retrobar-te amb tu mateix i l´escalada de casa.

Versió bloc de Spit Hortera 7b...


Article escrit per: Kueka, el hijo pródigo.

LA IRA DE LOS DIOSES...

Segurament per una crisis de ansietat post bloquera tenia ganes de fer corda.... si ja ho se, no m´ho crec ni jo mateix.




Total que truco en Fino i li comento la jugada, la seva resposta es clara i precisa com una regleta: "passo de la corda i nem a tossa a fer psicobloc". M´agrada la idea , els ulls s´em negen de llagrimes de felicitat... unes vietes curtes pero maques , en Fino a disfrutat com una sardineta en una peixera encadenant com un pollastre sense cap , motivant fins i tot a les medusses, que estavan totes aplaudint a ritme de rumba, esperant poder fer el primer apat del dia.




Cap a les 5 marxem a Tossa a fer birrukis i una tapeta de braves, motivats com nens només de pensar que el dia 11 la familia piratasdelgrado marxem cap Annot a blocar!!!!!!!!!!!!!


PD: SOLO DIOS AMA A LOS INCONPRENDIDOS....






Article escrit per: Kueka, el hijo pródigo.