Durkuek, realització d´un somni.

Tarda de retrobada amb els deures, tornem a casa. Gospires de coure amb un alè d´il.lusió. La tarda cau, casi tan a poc a poc com jo, quan volo cap al terra mirant amunt, enyorant sentir aquell canto que mai ha sigut meu. El terra em torna al món real, com un jerro d´aigua freda, després d´haver buscat engrunes de màgia per les butxaques, sospiro. Torno a somiar despert, sé que falten unes pincellades d´il.lusió i simplement deixar-se portar, tancar els ulls per un moment, sumar sensacions i poder sentir-les totes alhora... No hi han paraules, ni fotos ni videos que puguin explicar l´experiència de sentir aquell instant en que tot gira en una harmonia perfecte que se t´emporta allà on no somiaves arribar mai. Aquesta va per tu, Kueka, perquè avui he aprés a sumar de nou i només necessitava aquella pincellada d´il.lusió que tu portaves a la butxaca.

Ruta bloquera per Europa 4ª part

El final del viatge havia d´acabar a la meca del bloc: Fontainebleau. Lloc de peregrinatge obligat, Fontainebleu és sinònim d´escalada en bloc pura i sàbia on la natura ha jugat a crear un caos



de racons, formes i sensacions que a ningú deixarà indiferent. Tot i arribar ben cansats de tot el viatge vam tivar a fondo ja el primer dia. El xip havia canviat, arribàvem del granet de Crescciano i ara jugàvem a l´arenisca de romos i sensacions més pura que hi ha al planeta.




Vam estar uns quants dies de sector en sector encadenant setens i plorant a cinquens fins que el cos ja va dir prou.


Dynos, equilibri, projectes, deures, romos, traves, mantels, ilusions, magnes i caigudes per acabar d´amanir un viatge



que aviat haurem de repetir. Només quedava trobar les indicacions que ens portessin capa a casa...

Ruta bloquera per Europa 3ª part

El parking de Cresciano ja era una altre cosa, aquí ja hi havien més furgos amb fanàtics de tot arreu i ens vam apuntar a la festa. Arribàvem amb els dits tocats del granet italià, però aqui la roca és un altre món. El granet és tan fí que sembla arenisca. Crec que és la millor roca on he escalat mai. Territori Fred Nicole...

Provant "Hannibal Lecter" 7b+

Només cal pujar del parking 5 minuts a peu i arribar a un corriol que et porta per tots els sectors, desde el famós "Dream Time" fins el llunyà "Osogna", tots d´una calitat inmillorable en un entorn brutal. Desploms, plaques, dynos, traves... No saps que provar ni per on començar.

En Kueka a una preciosa placa de 7a

En aquesta zona els dos vam fer saltar un 7c amb pocs intents. Aquella nit va haver-hi cava. També vam disfrutar molt amb els dinàmics de 7a i 7a+: "Vol au Vent", "Mortacci tua", "Movimento poco lento"...

El 6a més guapo que he fet mai

Continuant amb la sort que portàvem a sobre, ens va fer un temps inmillorable, fins i tot algún dia massa calor i tot. Aqui els descansos eren per esgotament i no per desgast de pell. Vam arribar a tocar fondo! Però sabíem que el subidón tornaria.

En kueka provant "La Grotte des Soupirs" 7c+

Després d´una setmana vam continuar el viatge direcció Fontainebleau, per acabar la ruta a la meca mundial del bloc.

Ruta bloquera per Europa 2ona Part

A l´endemà, mig costipats, vam continuar el viatge cap als Alps. Quan vam arribar ens vam trobar un altre vall d´alta muntanya però aquesta vegada sense neu. Prats de gespa amb blocs de granets s´estenien a banda i banda dels dos llocs on volíem escalar: Val di Mello i Val Masino.Contra pronòstic, vam tenir un temps genial, solete del bo, ara que quan s´amagava el canvi era brutal! Sort de la cale i del vinet... El granet de la zona té un grà molt radical pels dits i aviat vaig començar a llepar.


Les meves mans...

Però lo bó era que amb aquesta pedra jugàvem a casa i vam disfrutar a tope!

En kueka al "Lepidotero"

En Kueka tot i la calor, va fer saltar el "Lepidotero", un 8a amb una entrada d´equilibri mestre per aturar la porta del desplom i una sortida de mantel amb romos de mentida.

Jo blocant al preciós sector "Masso Tarzan"

Jo vaig fer saltar el meu primer 7b del viatge. Després d´aquelles tardes magiques de llum i tranquilitat, d´aquells vinets quan apretava el fred i d´aquelles pizzes quan apretava la gana, vam agafar la furgo i vam anar cap a Cresciano...

Ruta bloquera per Europa 1a Part

Fa poc que hem tornat d´un viatge que ens mereixiem després de la temporada d´hivern. Va ser cobrar el finiquito, arreglar el paro, una bona fideuà a Can Margarit i marxar amb la haima plena de magnesi i il.lusions... Primera parada Annot, zona de bloc situada a 40 minuts del Verdon. Allà ens esperava un bosc preciós ple de boulders d´arenisca amb formes que no ens van deixar indiferents. La quantitat de blocs i sectors es impressionant.

Jo blocant a "Toit du cul du Loup" B8 (7a) Annot.

Ens hi vam estar tota una setmana escalant pels principals sectors i encadenant la llista de blocs recomenats que havíem tret d´internet.

En Kueka a una bonica proa de B8 al sector "Paf le Chien".

En tota la setmana no ens vam trobar ningú escalant. Només l´últim dia vam conèixer un noi que vivia a prop però que no es coneixia gaire la zona. Increible poder escalar en un lloc tan guapo on la tranquilitat feia més gran la presència d´aquell bosc màgic que amaga milers de tresors en forma de pedra.

Després d´Annot vam anar cap als Alps Italians, i per no fer tan llarg el camí, vam decidir dormir a Ailefroide. Situat en una bonica vall d´alta muntanya, Ailefroide és un lloc ideal per anar a blocar a la primavera-estiu. Ens vam trobar un paquet de neu impressionant i la carretera tallada, però vam agafar els gats i vam pujar a peu a veure si quedava algún bloc sense neu. El fanatisme d´en Kueka m´arrosegava amunt. Només deia "...quina adherència!...". Després d´uns kilòmetres a peu i de l´últim tros amb neu fins els genolls... vam arribar a un bloc preciós...









En Kueka a Ailefroide