Lusilla a la Miranda dels Ossos

 Ja toca treure-li una mica la pols al blog, així que penjo quatre fotos d´aquesta preciosa via que vam escalar l´altre dia. Vam començar per la Gironella donant-li més continuitat a l´escalada.

Primer llarg (Gironella)                            Brutal diedre del segon llarg

Tot i que hi ha trams on la roca s´ha de controlar s´ha de dir que la via és boníssima i que quan la cosa es posa curiosa sempre pots posar alguna peça.

  
                                En Nick escalant el quart llarg                                

Vam fer servir un joc de camalots fins al 3, repetint l´1 i el 2, i algún tascó. Al segon llarg hi trobarem una bona colecció de tacs de fusta una mica dubtosos... La via va ser reequipada i les reunions es troben amb parabolts.


Quatre fotos més per acabar de treure la pols al blog:


  Preciós llarg de la Mas-Brullet                     En Miquel Sala a la GEDE de l´Elefant


Plagabolt!

Per fi ha sortit a la llum la traducció original subtitulada del hit de l´any...



Via GEEB - Cadireta del Diable

Diumenge passat quedo en Nick, que tot i estar lessionat no es perd ni una, per anar a fer aquesta petita joia. Allunyada de massificacions, la via ascendeix a la Cadireta del Diable aprofitant els diedres fissurats que dibuixen el tres primers llargs, per tot seguit encarar directament l´ascenció fins a superar el sostre característic de la Cadireta.

Primer llarg.

Els tres primers llargs et fan escalar. Fissures que podrem amanir amb tascons i friends per complementar l´equipament fixe existent, principalment a base de pitons. El quart llarg és un Ae on amb la restauració s´han combinat parabolts entre assegurances originals de l´època. Això i la qualitat de la roca m´ha fet provar-lo en lliure i encadenar-lo. L´últim llarg ja és la cirereta que supera el sostre en Ae per acabar sortint en lliure fins al cim.

En Nick al segon llarg.

Disfrutarem de vistes guapes de Sant Benet per acabar la jornada per la travessa dels Flautats fins al coll amb el Fesolet.

Tercer llarg.

Una bona ressenya la trobareu aquí, al blog d´en Bullarolas, amb el que estic totalment d´acord amb que la restauració ha sigut una molt bona feina que ha respectat la via sense modificar el seu caràcter. Desde aquí felicitar als restauradors per la feina.

Quarta reunió.

L´aproximació l´hem fet per la canal del pou del gat fins el camí de l´arrel, per continuar direcció trinitats fins el corriol que porta als flautats. Curta pujada evident pel bosc just a l´esquerra de la Punxa fins a peu de via.

Darrer llarg.

Tranquiliat assegurada per fugir d´aquesta calor i xalar de casi mig segle d´història.


Aquí he penjat un parell de fotos de cordades del mateix diumenge a la Mòmia. Una que acabava de fer la Pirenaic i un altre que semblava que acabava la Valor.

Les Agudes - Terra incògnita 30/9/2011

Divendres 30/9 quedem quedem per escalar en Toti, en Bernat la Gemma i jo direcció al Montseny a fer la Terra Incògnita a les Agudes, via oberta per en Josep i la Laura al 2008. Qui ens anava a dir que trobaríem dues cordades més a peu de via!

Vistes desde l´última reunió.

Bonica i atlètica via per disfrutar de l´escalada en un lloc tan maco com és el massís del Montseny. Linea molt ben trobada i bastant equipada, on algun friend petit/mitja principalment pel darrer llarg ens pot anar bé. Portar també un parell de xapes recuperables i cintes llargues pel fregament.

La Gemma fent l´últim llarg.

Via Pirenaic a la Mòmia en solitari.

Feia molt que no escalava amb el soloist i també feia masses anys tenint pendent aquesta clàssica de la Mòmia que l´any que ve farà mig segle de la seva obertura: chapeau! La linea super lògica segueix un sistema de fissures que arriba fins al balcó de la Haus-Estrems.

La Mòmia vista desde la Prenyada.

La via està ben equipada amb material d´època i parabolts entre el rovell per qui vulgui escalar en lliure els trams d´artificial del segon i tercer llarg, amb dificultats fins a 7a amb roca de primera. Per fer-la amb artificial, seran útils mosquetons petits o cordinos per poder xapar plaquetes antigues amb forat molt petit, un parell de plaquetes recuperables i algun friend mitjà o tascó útils per acabar d´amanir alguns trams de fissura.

Regals montserratins per no fer a pèl l´últim llarg.

Un cop arribat a la lleixa vaig acabar la via per la Haus-Estrems per dos magnífics llargs que recordava maquíssims, no sense abans tenir pollastre amb els nussos de seguretat i la fissura...

Us deixo amb el video que vaig fer i el link a un blog que he obert per compartir fotos d´altres cordades. Aniré penjant fotos que ja tinc fetes i de noves que vagi fent.








Nino Nino... Montsec de Rúbies

Ja fa temps que no actualitzo el bloc i res millor que fer-ho amb quatre fotos de l´obertura que vam fem al juny passat amb en Bernat a Rúbies.



En general ha sortit una linea lògica amb bona roca i amb trams amb ambientillu.



Una altre bona opció per disfrutar d´aquest racó tan guapo.



Més informació de la via i la ressenya complerta la trobareu al bloc rumbero.



Salut i a disfrutar-la!!!