Escapada aquest passat dimecres a Montserrat, a tornar a fer una via en solitari. La via, l´asolejada Pérez Vergés. Fa molts anys, potser ja catorze, que l´havia fet amb cordada d´excepció: Marc Balateu, Toti Mañé i jo. Gran dia del que hi ha un video que no te perdua.
Casualitats de la vida, aquell dia hi havia una cordada a la Puigmal, i dos solitaris més, l´Alex Zabaleta a la Gran il.lusió i Toño a la Punsola. Amb les ganes de començar m´empano i m´equivoco de via i faig el primer llarg de l´Enigma de Cid-Ta-Mar... Rapel i tornem a començar.
Característiques P de la via.
Empalmo el segon i tercer llarg per anar per feina i arribar a la R sota el característic desplom de la berruga. En aquest punt com que ja s´ha superat el coll, el vent bufa amb ganes i li dona més ambient al llarg. Arribant a la reunió que coincideix amb el rapel conec a l´Alex, que espera a la cordada de la puigmal per rapelar junts. Molt amable em diu que em deixa el rapel muntat i em convida a fer un te a Sant Antoni.
La Moreneta.
Últims metres fins al cim, acompanyat pel fort vent i pel somriure de l´ilusió d´haver fet per primera vegada el Cavall Bernat en solitari.
Vistes del Cavall desde Sant Antoni.
